Brigitte Braucek és professora d’alemany a l’Escola d’idiomes de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (brigitte.braucek@upf.edu). També és autora de diversos manuals d’aprenentatge d’alemany per a estudiants de llengua materna catalana o castellana. Nascuda a Berlín, viu a la capital catalana des de 1990 i té el Certificat de Nivell Superior de Català (D), atorgat per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
De l’11 al 22 de juliol, Braucek va oferir un curs amb el títol “Einführung in die katalanische Sprache, Kultur und Landeskunde” (Introducció a la llengua i la cultura catalana) a la Volkshochschule Tempelhof-Schöneberg.

– Què la va motivar a oferir aquest curs a Berlín?

Hi viatjo sovint, hi tinc molts contactes i ja fa temps que donava voltes a la idea d’oferir un curs sobre Catalunya per a alemanys, des d’una perspectiva alemanya. A més, m’atreia la idea d’ensenyar català a alemanys i no a l’inrevés, així com d’explicar allò que sovint he d’aclarir a amics alemanys. Jo mateixa m’havia formulat, temps enrere, moltes preguntes que els alemanys es fan sobre Catalunya. Tot i que, com a alemanya, naturalment percebo la realitat catalana de manera diferent a com ho fa un català, amb el transcórrer dels últims vint anys he anat forjant una segona identitat, una de catalana.

– Quins n’han estat els continguts exactament?

Degut a la curta durada del curs, que constava de 18 classes de 45 minuts cadascuna, vaig veure’m obligada a limitar-ne força els continguts. La primera part de cada classe estava centrada en qüestions lingüístiques, la segona en aspectes culturals. La secció dedicada a la llengua estava pensada com a introducció, de manera que els participants adquirissin uns mínims coneixements de llengua, basats en situacions quotidianes. Van aprendre a saludar-se i acomiadar-se, donar informació personal, etc.

– A què estava dedicada la segona part de cada classe?

Vaig preparar diversos temes monogràfics. Després d’una introducció en forma d’esquema històric, vaig explicar-los el desenvolupament i la situació particular de la llengua catalana, així com l’actualitat política. Els castells, la tradició de Sant Jordi i el Barça van ser alguns dels temes dels que vam parlar.

– Com va ser acollit el curs pels participants, i què li sembla a vostè, de com ha anat?

L’acollida va ser molt positiva, i molts dels participants van expressar el seu desig que el curs continués. Per mi ha estat, sense dubte, una experiència molt enriquidora, malgrat la feinada prèvia que va suposar preparar-lo, i em va entristir que s’acabés. Espero haver aconseguit sensibilitzar els participants pel que fa a la realitat catalana, i haver-los fet entendre perquè molts catalans no es reconeixen com a espanyols.

– Pel que fa al perfil dels alumnes, perquè creu que s’hi van interessar?

El grup era molt heterogeni, amb edats entre els 17 i els 73 anys. També les motivacions per fer el curs eren molt variades: futurs estudiants Erasmus a Catalunya, persones que tenen relació amb el país a causa de la seva feina o d’altres amb intenció de fer-hi turisme. També hi ha qui hi té amics o família.

– Estaven els alumnes ben informats sobre Catalunya, o es basaven en tòpics?

En bona part sabien força coses sobre Catalunya. Tots ells en tenien algunes referències i el seu interès era aprofondir en els seus coneixements. No va caldre que expliqués, en un primer estadi, que el català no és cap dialecte sino una llengua romànica o que els catalans no se senten espanyols, encantats de ballar flamenc i tocar les castanyoles. La majoria sabien que a Catalunya es parlen dues llengües; alguns d’ells també sabien que, des d’un punt de vista legal, totes dues són iguals, però només uns pocs eren conscients que la realitat és una altra: especialment a Barcelona, amb el castellà es pot anar a tot arreu, no així amb el català. Pel que fa a la part lingüística, tots excepte un dels participants eren principiants absoluts, així que vam començar amb “Hola, bon dia, com et dius?”.

– I en general, podria definir quin coneixement tenen els alemanys sobre Catalunya?

Aquesta no és una pregunta fàcil de respondre. El “turista-tipus” de Mallorca o Lloret de Mar, probablement no sàpiga que Catalunya és la nació espanyola més forta econòmicament, o que a Mallorca, a més d’alemany, s’hi parla català! Segurament tampoc no li interessi el desequilibri que es produeix entre el que Catalunya paga a Madrid i el que li retorna, o perquè tants catalans volen autonomia financera o la independència. Per altra banda, per a molts és sobradament coneguda la marca Barcelona, Dalí i Gaudí els tenen molt sentits i el Barça té molts seguidors també a Alemanya. També és típica l’escena que he viscut a Berlín: en parlar del curs, algun cop la resposta ha sigut: “Català? És com el bavarès d’Espanya, oi?”

– Ha estat difícil aconseguir impartir el curs a Berlín?

Al començament no va ser fàcil trobar el mínim de participants perque el curs es pugués fer. Les inscripcions no augmentaven de forma important i per això, finalment, es va haver de cancel.lar el curs que hi havia programat a la VHS d’Steglitz. A l’escola de Schöneberg, en canvi, hi va haver 13 matriculats. Per això vull agrair el suport de la Delegació de la Generalitat a Alemanya així com, naturalment, del Casal Català de Berlín, per la molta promoció feta!

– Hi haurà una segona edició del curs, l’any vinent?

Això espero!

Per veure l’àlbum de fotos, cliqueu aquí